La mitjana del cost del dòlar (DCA) és una pràctica d'acumulació sistemàtica d'actius en què un operador distribueix injeccions de capital en intervals cronològics fixos en lloc d'executar un comerç de suma global única. Aquesta assignació mecànica esmorteeix els riscos estructurals del moment d'entrada d'actius volàtils suavitzant el cost mitjà per unitat d'actiu durant cicles prolongats.
Quan s'executen operacions de mercat de manera sistemàtica durant les caigudes, les assignacions de capital fix adquireixen inherentment un volum més gran d'accions fraccionades o fraccionades. Quan les condicions macro reverten, aquestes unitats acumulades es beneficien agressivament de l'acceleració composta. Aquest script modela aquesta tendència exacta mitjançant fórmules d'anualitats especialitzades per projectar bandes de valoració potencials.